UN DIA, UNA LLEBRE ES BURLAVA DE COM N'ERA DE LENTA UNA TORTUGA. ELLA, SENSE SENTIR-SE GENS OFESA, LI VA REPLICAR:

—POT SER QUE SIGUIS MÉS RÀPIDA, PERÒ JO ET GUANYARIA EN UNA CURSA.

 

I LA LLEBRE, TOTALMENT CONVENÇUDA QUE ALLÒ ERA IMPOSSIBLE, VA ACCEPTAR EL REPTE. LA TORTUGA, TAN SEGURA ESTAVA DE GUANYAR, QUE VA DEIXAR A LA LLEBRE TRIAR EL RECORREGUT I ON SERIA LA META. I LA LLEBRE VA ESCOLLIR UN CAMÍ BEN FÀCIL PER A ELLA, PERÒ PLE D'OBSTACLES PERQUÈ LA POBRA TORTUGA, AMB LES CAMES TANT CURTES QUE TENIA, S'ENTREBANQUÉS TOTA L’ESTONA.

 

EN ARRIBAR EL DIA DE LA CURSA, VAN COMENÇAR LES DUES ALHORA.LA TORTUGA NO DEIXAVA DE CAMINAR A PAS LENT PERÒ CONSTANT, I AVANÇAVA TRANQUIL•LA CAP A LA META.

EN CANVI, LA LLEBRE, QUE VA SORTIR MOLT RÀPIDA; EN VEURE COM DEIXAVA ENRERE LA TORTUGA, VA ATURAR-SE A DESCANSAR I ES VA QUEDAR ADORMIDA SOTA UN ARBRE.

​

QUAN ES VA DESPERTAR, VA MIRAR DARRERA SEU PER VEURE ON ERA LA TORTUGA, PERÒ NO LA VA VEURE.

​

ESPANTADA, VA MIRAR ENDAVANT I VA VEURE COM LA TORTUGA ESTAVA A PUNT D'ARRIBAR A LA META. VA CÓRRER I CÓRRER AMB TOTES LES SEVES FORCES, PERÒ NO VA PODER FER RES PER AVANÇAR LA TORTUGA, I AIXÍ VA SER COM LA TORTUGA ES VA PROCLAMAR VENCEDORA.

​