EL LLOP I LES set CABRETES

DONCS SENYOR AIXÒ ERA UNA MAMÀ CABRETA QUE TENIA SET CABRETES I SEMPRE QUE SE N'ANAVA A PASTURAR LES DEIA: "LA MARE SE'N VA A PASTURAR, MIREU QUE HI HA UN LLOP QUE ÉS MOLT LLEST I SI NO ESPAVILEU VOS AGARRARÀ, TANQUEU LA PORTA AMB PANY I CLAU, I QUAN LA MARE VINGA VOS DIRÀ:

OBRIU, OBRIU CABRETES,QUE VINC DE PASTURAR AMB LES MAMELLETES PLENES PER A DONAR-VOS A MAMAR!

I OBRIU QUE SERÉ JO.
 

PERÒ, UN DIA, EL LLOP VA SENTIR EL QUE DEIA LA MARE I VA PENSAR FER-SE'N PASSAR PER ELLA PER A MENJAR-SE LES.
 

EL LLOP ES VA ADREÇAR A LA CASA DE LES CABRETES, VA TOCAR A LA PORTA I QUAN ELLES VAREN PREGUNTAR QUI ERA,VA COMENÇAR A CANTAR LA CANÇÓ.
I DE SEGUIDA LES CABRETES DIGUEREN:
"JA VE LA MAMÀ, JA VE LA MAMÀ",
PERÒ LA MÉS XICOTETA RETRUCÀ:
"NO, ESPEREU-SE, NO CORREGUEU TANT, ANEM A VEURE.
ENSENYA-NS LA POTETA PER BAIX DE LA PORTA"
EL LLOP L'ENSENYÀ I LA MÉS XICOTETA ADONANT-SE DIGUÉ :
"TU NO ERES LA MEUA MAMÀ, QUE TU ERES EL LLOP, QUE
LA MEUA MAMÀ TÉ LES POTETES BLANQUETES", I EL LLOP TOT
 

ENFADAT SE'N ANÀ. EL LLOP SE'N VA ANAR A UN MOLÍ I AMB FARINA ES BLANQUEJÀ LES
 

POTES I DESPRÉS TORNÀ A CASA DE LES CABRETES, CANTANT:
"OBRIU, OBRIU,..."
LES CABRETES AL SENTIR LA CANÇÓ DIGUEREN:
"JA VE LA MAMÀ, PERÒ ARA QUE ENS ENSENYE LA POTETA
PER BAIX DE LA PORTA"
I EL LLOP L'ENSENYÀ, PERÒ COM LA DUIA ENFARINADA LES
CABRETES DIGUEREN:
"SI, SI QUE ÉS LA MAMÀ"
I EN AIXÒ LA MÉS XICOTETA DIGUÉ :
"NO, NO ESPEREU-SE, A VEURE SI ENS DIUS ALGUNA
COSA", I COM EL LLOP TE LA VEU RONCA LA MÉS XICOTETA EL
DESCOBREIX:
"TU NO ERES LA MEUA MAMÀ, QUE TU ERES EL LLOP, QUE
LA MEUA MAMÀ TE LA VEU FINETA"
I EL LLOP TOT ENFADAT DIGUÈ:
"¡IA...!, JA US AGARRARÉ"
 

EL LLOP SE'N CAMINÀ CAP A UNA POSADA I S'AFINÀ LA VEU AMB OUS I
DESPRÉS TORNÀ UN ALTRA VEGADA CANTANT:
"OBRIU, OBRIU CABRETES,..."
 

I AL SENTIR LA CANÇÓ LES CABRETES DIGUEREN:
"JA VE LA MAMÀ, JA VE LA MAMÀ, PERÒ QUE ENS ENSENYE
LA POTETA PER BAIX DE LA PORTA I QUE DIGA ALGUNA COSA"
 

EL LLOP ENSENYÀ LA POTETA ENFARINADA I PARLÀ AMB LA VEU MOLT FINA I LES CABRETES PENSAREN QUE ERA LA SEUA MAMÀ, OBRIREN LA PORTA, I EL LLOP ENTRÀ I ES MENJÀ A LES CABRETES UNA DARRERA UNA ALTRA, PERÒ LA MÉS XICOTETA S'AMAGÀ DARRERA DEL RELLOTGE, I COM QUE NO LA TROBA SE'N ANÀ. QUAN TORNA LA MAMÀ CABRETA CANTA:
"OBRIU, OBRIU CABRETES, ..."
ENTRÀ LA MAMÀ I AL VEURE TOT PEUS CAP A MUNT DIU:
"¡AI! QUE LES HAURÀ PASSAT A LES MEUES CABRETES"
I LA MÉS XICOTETA VA EIXIR DEL SEU AMAGATALL CRIDANT:
"MAMÀ, MAMÀ, JO ESTIC ACÍ, JO ESTIC ACÍ"
LA MAMÀ AL VEURE-LA LI PREGUNTÀ:
"QUÈ HA PASSAT?"
I LA XICOTETA LI RESPONGUÉ:
"QUE EL LLOP ENS HA ENGANYAT I S'HA MENJAT A LES MEUES GERMANETES"
PERÒ LA SEUA MAMÀ LI DIGUÉ:
"NO T'AMOÏNES, AGARRA LA CISTELLA I EL COSIDOR, QUE EL LLOP SEMPRE ES POSA ALLÍ A LA VORA DEL RIU, A L'OMBRA
DE UN PI A FER LA SESTA"
 

I ANANT CAP EL RIU LA CABRETA XICOTETA ANÀ ARREPLEGANT PEDRES, I PEDRES, I MÉS PEDRES, I OMPLÍ LA CISTELLA.
EN ARRIBANT, LA MAMÀ CABRA AGARRÀ LES ESTISORES LI TALLÀ LA PANXA DE DALT A BAIX, I IXIREN TOTES LES CABRETES, L'OMPLIREN LA PANXA DE PEDRES I COSINT-LO EL DEIXAREN DORMINT, I QUAN EL LLOP DESPERTA, DIU:
"QUINA SET TINC, SEMBLA COM SI HAGUERA MENJAT
PEDRES"
 

I ABOCANT-SE PER A BEURE AIGUA DEL RIU CAIGUÉ DINS D'ELL I S'OFEGÀ.